L’interfon: conexió
Espero a que vinguin a arreglar-me l’interfon…no tinc por…aquest aparell fa massa temps que no funciona (veu de iaia repelent)…no em deixa saber qui hi ha a l’altra banda…obrint sempre la porta a veus silenciades, aprenent a conèixer el soroll de les passes….espero a que em retirin la bena dels ulls i em permetin establir una conexió verbal amb la realitat…triar a qui obro la porta, aixó que no he fet mai! espero i ja venen els homes vestits de blau…desmonten la incomunicació…despenjen l’antic interfon i col.loquen un de nou, molt modern, molt blanc…molt sincer…ara ja no tinc excusa per obrir la porta a qualsevol…quina pena…era divertit obrir i no saber qui puja…era divertit esperar amb cara de sorpresa una veu coneguda, una abraçada inesperada, un polvo de matinada….mmmm…(quines ganes!!)
…la desconexió no et situa, et deixa lliure de culpa i els ulls abstrets com si res…
Extret de la pà gina de Mere Aranda Incongruencias Compartidas
0 Respuestas a “L’interfon”
Añade un Comentario